Junta directiva i equip de treball

L'estructura de l'APdC està formada pels socis, la junta directiva i l'staff o equip de treball. La Junta directiva,  escollida pel període 2008-2011, està integrada per professionals dels diferents àmbits del sector: Jordi Cortés (president), Olga Tragant (vice-president), Toni Cots (vicepresident), Anna Roblas Pujol (secretària), Anne Morin (tresorera), Sonia González (vocal), Beatriu Daniel (vocal), Xavier Martínez (vocal) i Mercedes Recacaha (vocal).

L'equip de treball està format per Tracy Sirés Neal (Gerència),  Sandra Bogopolsky (Coordinació de Projectes), Xènia Guirao (Comunicació) i Gemma Daban (Gestió del soci i administració).

1. La junta directiva

   President

   Jordi Cortés

   Mis primeros pasos de danza fueron con la música de los Beatles y su canción "All together now". Al mismo tiempo Luis Aguilé y su "Juanita Banana" y el "Help" de Tony Ronald hacían intuir mi gran eclecticismo musical y de estilos, aunque sólo tenía 4 o 5 años. Durante toda mi infancia y adolescencia bailé en mi habitación, en el lavabo, en las fiestas del cole... con diferentes músicas, desde Pink Floid a Rafaella Carra, dependiendo de mi estado de ánimo. Y cada fin de año los valses de Strauss con mis padres, cita inolvidable, que aún cumplo yo solo. Hacia los 17 la casa se quedaba pequeña y empezaba a ser demasiado onanista, así que algunos amigos empezaron a sugerirme la idea de dedicarme más en serio al arte de la danza. Vaya, que me fuera a bailar a otro lado. Esta etapa decisiva se inicio en La Fabrica, y en el Institut del Teatre de Barcelona. Durante 4 años combiné clases en ambos espacios, adquiriendo conocimientos en las diferentes técnicas, desde el Ballet a Graham, Limon, Cunningham, Horton, y ampliándolos con cursos intensivos de contact-improvisación, tai-chi, pilates, técnica release...Durante esos años cree mi primer solo "Solitud", para comprobar si era capaz de estar ante el público y si podía comunicar, transmitir, lo que quería decir con mi trabajo. También empecé a colaborar en proyectos artísticos, con el Teatro Metropolitano de Barcelona de Iago Pericot y su montaje "Mozartnu", participé en la fundación de la compañía de danza Lanonima Imperial de Juan Carlos García, intervine en piezas de Avelina Argüelles, y colaboré con otros creadores como Ramon Oller, Clara Andermatt, Àngels Margarit,... Así llegamos a un año crucial, 1990, cuando empezó mi andadura creativa en Londres con la compañía inglesa DV8 Physical Theater, con los que colaboré en cuatro creaciones "If only...", "Strange fish", ... Durante los laboratorios de creación para "The happiest day of my life" se separaron nuestros caminos, y a partir de ese momento empecé a colaborar artísticamente con otros miembros exDV8: Nigel Charnock en "The Room"; Wendy Houston en "Touched" y "Diary of a Dancer"; Rusell Malliphant en "Critical Mass" y "Solo two", así como con artistas de otros países: David Zambrano en Nueva York, Iztok Kovak en Eslovenia, Angelika Oei y Clara Van Gool en Holanda, Charlotta Ofverholm en Estocolmo. Empecé a tener más relación con el mundo del teatro, y colaboré como actor-bailarín con el Nacional Theater de Londres en la producción de "Pericles" y en diferentes laboratorios de investigación. En Londres, junto a Ferran Audé, Eva Ekolf Morkeset y Andrew Pryce, fundamos una compañía de teatro-danza, Heightened Reality con la que montamos "AY Carmela" en inglés y esto me llevó hasta Nueva Zelanda a trabajar con Bert Van Dijkt, montando "El maleficio del la mariposa", un Lorca con artistas de diferentes partes del pacífico, y a crear mis propios monólogos de teatro físico "Lucky" y "Happy hour". En el año 2000, volví a Barcelona, donde creé la pieza de grupo "De Cara" para el Festival de Sitges, el dueto "MAT" junto a Arturo Villalba y empecé a colaborar en proyectos artísticos con otros creadores e instituciones como con Damián Muñoz en "Òlelés", Germana Civera, TNC, La Caldera Express, Iago Pericot, Frederic Amat y Teatre Lliure. También he creado y participado en proyectos artísticos con otras compañías como Itzik Galili, CIA de Danza de Almada, ...Junto con Ferran Audí y Raül Perales, soy director artístico de la compañía Alta Realitat, donde trabajamos en el ámbito del teatro, la danza y el audiovisual. En estos momentos estamos postproduciendo de la película The Frost dirigida por Ferran Audí, y en la preproducción del proyecto V.I.T.R.I.O.L., así como en la preparación del documental y película de Ölelés. Dentro de mi trabajo, también doy mucha importancia a la labor pedagógica y creativa, dando talleres de creación e improvisación para profesionales. Me gusta moverme en ámbitos fronterizos, trabajar con personas que provengan de distintas disciplinas para producir un intercambio de ideas interesante y fructífero, donde todos aprendemos y evolucionamos juntos.

   Vicepresidenta

   Olga Tragant

   Quan veig ballar el meu pare un walz o una sardana, sento clarament que el meu entusiasme per la dansa té arrels paternes. De petita tenia facilitat pels esports i un carácter persistent que m'encaminà cap a la gimnàstica artística de competició. Fruit dels estudis d'INEF (1983-1888) i d'una proposta sobre Psicologia de l'Activitat Física, em donen una beca Fullbright/la Caixa, que em portarà a la Universitat de Illinois (USA) i m'obrirà camí cap a la dansa. El que havia d'ésser un viatge de dos anys es converteix en una estada de set anys (1988 - 1995). Al Màster de Psicologia de l'Activitat Física (1988-1990), li segueix un Màster de Dansa Contemporània (1990-1993), diverses actuacions amb la Illinois Dance-Theater Company i dos anys a Nova York (1993-1995). Submergida en la dansa (estudis, col·laboracions, actuacions i creacions pròpies), als EEUU ballo peces de Douglas Nielsen, Douglas Dunn, Bebee Miller i Renée Wadleigh, Sally Gross, Meg Wolfe i Ann Carlson. A la tornada a Europa passo mig any a Amsterdam (School for New Dance Development, 1997), on segueixo creant, actuant i estudiant. L' estiu del 2002 realitzo una estada al Japó per conèixer i aprendre del Butoh. Des de 1994 he anat desenvolupant un seguit d'espectacles (10 peces curtes i 4 espectacles llargs) i he fet també creacions per a espais específics, i realitzat col·laboracions amb altres artistes, havent actuat per Catalunya, la resta de l'Estat Espanyol, Holanda, França, EEUU, Mèxic i al Japó. Des del 1993 he treballat de forma ininterrompuda en la docència de la dansa i és a l'any 2002 que creo l'espai tragantDansa, on continuo desenvolupant la docència, la creació i la difusió de la dansa.

   Vicepresident

   Toni Cots

   Em vaig formar com a actor a l'Institut del Teatre de Barcelona (1975) i com a ballarí a Barcelona i Oslo (1972-1974) i després a l'escola londinenca de dansa contemporània The Place (1973-1974), abans de completar la meva formació a Bali (màscares i l'art marcial Pentjak Silat), Tòquio (dansa japonesa clàssica) i la Índia (dansa índia clàssica i l'art marcial Karalipayattu). Vaig iniciar el meu periple professional voltant arreu d'Europa, Amèrica i Japó amb Odin Teatret (1976-1985). El 1984 vaig fundar BASHO, Arts Escèniques Contemporànies, companyia amb la que vaig dirigir nou espectacles arreu del món fins el 1994. He fet coreografies i direcció escènica per a diversos projectes interculturals i produccions interdisciplinars i també he treballat com a actor per a creacions escèniques nacionals i internacionals. Des de 1979, imparteixo tallers de teatre, dansa i diverses tècniques en diversos països. He organitzat i fet la producció artística de diversos festivals a Europa, com ara el concepte i la direcció artística del Sitges Teatre Internacional de 1987 a 1990. Des del 2001 sóc codirector del centre de creació i investigació L'animal a l'esquena a Celrà (Girona) en el que dirigeixo el master europeu MACAPD.

   Tresorera

   Anne Morin

   Nascuda a França, vaig començar a estudiar dansa clàssica, contemporània i jazz el 1967. Des de 1974 he ballat per tota Europa en diferents companyies, com ara Cia. Metros, Bubulus, i Cia. Vai Vai com a directora i solista. M'he especialitzat en direcció artística i posades en escena d'espectacles de circ. El 1996 vaig fer-me càrrec i vaig desenvolupar una programació estable de dansa a l'Ateneu Popular de Nou Barris i el 1998 vaig crear i definir els conceptes del Premi Coreogràfic Ateneu Popular de Nou Barris, que dirigeixo des de llavors. Em vaig fer sòcia de l'APdC tant bon punt es va crear. La situació llavors era molt pitjor que ara, els ballarins no eren considerats treballadors, eren artistes perquè els agradava i per això havien d'aguantar; si treballes del que t'agrada, què més vols? Sense contractes, ni Seguretat Social, ni seguretat laboral ni res. L'única manera de fer prevaler els teus drets com a ciutadà és agrupar els del teu gremi i crear una estructura que sigui el teu interlocutor davant les administracions, sinó no existeixes. L'APdC ha permès que millori la situació laboral i el reconeixement de l'artista com a treballador. Encara falta molt, és cert, per això necessitem tenir més pes sent un col·lectiu més nombrós. Per això necessitem que tots els professionals de la dansa s'uneixin. I si som més, poden sorgir enfocaments diferents de les línies actuals de treball, podem abastar més temes i ser més eficients. Si algun ballarí, intèrpret o coreògraf més es fan socis, poden proposar noves estratègies, poden treure a la llum problemàtiques. La funció de l'APdC és millorar i dignificar tant l'ofici com el treballador. Per això en sóc sòcia.

   Secretària

   Anna Roblas Pujol

   Ballaina, coreògrafa i professora de dansa, em vaig formar en dansa clàssica al Real Conservatorio de Madrid (1991) i a l'escola Isabel Porcar de Barcelona, on vaig diplomar-me en dansa clàssica i de caràcter (1990) i en pedagogia de la dansa (1994) per la Royal Academy of Dance de Londres. Llicenciada en Coreografia i Tècniques de la Interpretació a l'Institut del Teatre (2006), des del 2006 curso el Doctorat en Arts Escèniques de la UB. Com a ballarina he actuat en diverses companyies, com ara Cia. Lanòmina Imperial, Cia. Derivat, Cia. Teatre Lliure, i com a actriu, en la Cia. Teatre Lliure. Com a coreògrafa, he creat per a la Cia. Derivat, Dies de Dansa Sitges, Cia. Teatre Lliure i Cia. Balança-Dansa, entre d'altres. Actualment imparteixo classes de dansa clàssica al Centre de Dansa Maxime D'Harroche de Barcelona, i n'he impartit de diverses disciplines i per a diverses companyies. He fet, així mateix, d'assistent i assessora de moviment en diverses produccions i festivals, com ara el Festival de Barcelona Grec 2007 i Temporada Alta de Girona 2006.

   Vocal

   Sonia Gonzàlez

   Estudié la carrera de danza clásica y el grado medio de la Royal Academy of Dancing en Elche. Fui becada por la Generalitat Valenciana en el Centro Coreográfico de Valencia  (1991-93) y posteriormente (1993 -95) en Movement Research de Nueva York. Ahora soy Grado Superior de Danza en la especialidad de coreografía y técnicas de la interpretación, por el instituto del teatro de Barcelona. He trabajado  como intérprete con: Karen Peterson (Miami),  La carátula (Elx), Iliacán, Roseland Musical, Malqueridas, Mar Gómez, Sol Picó, Sociedad Doctor Alonso, Comediants, loscorderos s c. (Cataluña); Arrieritos y Patricia Ruz (Madrid). Como creadora y coreógrafa estrené mi primer solo en 2003"Que me Llamen Heroína", que en 2004  fue mención especial "Escena azul", IV festival Radio City (Valencia), coreografié la obra de teatro "Dits en joc", que fue 2º Premio 2005 Caixa Manlleu y gravé el Video-danza "Que me llamen heroína" que obtuvo en 2006 mención especial "El coreógrafo electrónico" (Nápoles). En 2004 coreografié "IL mondo de la luna" de Haydn, dirigido por Iago Pericot y Joan Caballé (Teatre Lliure).En 2005 Sustituí a Sol Picó en "Bésame el Cactus" y desde 2006 he sido su asistente de coreografía en los espectáculos "La prima de Chita", "Premios Max, décima edición", "6 Goyas 6" y "Sirena a la plancha". En 2007 cree mi segundo solo para presentarlo como proyecto final de carrera "Personia" y En 2008  he creado "Paraíso 7" junto a Patricia Ruz, un espectáculo de cabaret para Veranos de la Villa de Madrid y mi tercer solo, pieza corta basada en la improvisación, "A partir de ahora cuidadito". En el año 2004 mi compañero y amigo Xevi Dorca, que en ese momento era componente de la junta directiva de la APDC, me llamó, entre otros muchos compañeros de profesión, para formar parte de la comisión sindical, que se encargaría de crear el primer pacto laboral entre bailarines y compañías de danza. El pacto entró en vigor en 2005, fue un gran trabajo que partió de la necesidad de regular y mejorar nuestras condiciones laborales como profesionales, de establecer acuerdos y unos mínimos económicos, todavía nos queda mucho por hacer , así que nuestra obligación es continuar este trabajo, que algunos emprendieron de la nada , para dignificar nuestra labor social , cultural y artística.

   Vocal

   Beatriu Daniel i Ferrer

   Llicenciada en filosofia i lletres per la UAB, gestora cultural especialitzada en dansa i productora, ofici que he aplicat la producció a les arts escèniques, plàstiques, òpera, cine, publicitat i televisió. He participat en diversos projectes: Gelabert-Azzopardi Cia. de Dansa, La Fura dels Baus, cerimònies Olímpiques i Paralímpiques de Barcelona' 92, el Festival Internacional de Titelles del Institut del Teatre de Barcelona, i IT Dansa. He col·laborat amb els artistes Frederic Amat, Caherine Allard, Cesc Gelabert, Lydia Azzopardi, Carlos Santos, Joan Baixas, Alex Ollé, Carlos Padrisa, Josep Vicent, Toni Español, Mariona Sagarra, Toni Jodar, Inés Boza, Carlos Mallol, Alvaro de la Peña, Lipi Hernández , Ana Rovira i Alexis Eupierre, entre d'altres. Des del 2004 formo part de l'equip de direcció de la Caldera, Centre de dansa i Arts escèniques contemporànies. També treballo en la direcció del projecte Didàctics Petit Format: Toni Jodar Explica, la dansa en 50'. Sóc socia de l'APdC des del primer moment, perquè la dansa és un ofici que dóna fortalesa i cal compartir-ho. Sóc vocal de l'associació des de febrer de 2005 i ja n'havia estat de novembre de 1999 a febrer 2002. No ballo ni coreografio, sinó que acompanyo els artistes des de la gestió i la producció. En dos anys, l''APdC ha fet un salt qualitatiu; aplica un model de gestió jove i actual, us representa i treballa per a la vostra protecció laboral. Però el sector encara és feble i l' heu de fer créixer entre tots, des de la responsabilitat individual. Formar part de l'APdC ajuda a ser més obert i comunicatiu.

   Vocal

   Xavier Martínez

   Me titulo en danza clásica en el Institut del Teatre de Barcelona i curso HBO en el Koninklijk Conservatorium de La Haya. Comienzo mi trayectoria profesional como bailarín en la compañía Danat Dansa. Posteriormente, y tras varias colaboraciones previas, paso a formar parte del equipo de la Compañía Mar Gómez, con la que trabajo hasta la actualidad como bailarín y director coreográfico. En el año 2000 recibo el premio Lladró al bailarín más destacado del Festival Dansa Valencia por mi intervención en el espectáculo Hay un pícaro en el corral de la Cia Mar Gómez. Desde el año 2003 colaboro con el director británico Lindsay Kemp bailando a su lado en diversos espectáculos y ejerciendo de coreógrafo y ayudante de dirección en la puesta en escena de diversas óperas (Mama Butterfly, Los Cuentos de Hoffmann, Midsummer night's dream, La Traviata...). Paralelamente me dedico a la docencia de la danza contemporánea. En el 2007 gano el Premio de Novela Corta para Jóvenes Escritores CCM-Valentin García Yebra con la novela Remedios de noche, publicada por la Editorial Nostrum. Un año más tarde escribo el texto teatral del espectáculo musical Cruz y Delicia estrenado en el Gran Teatro de Elche. En el 2009 paso a formar parte de la junta directiva de la APDC con la voluntad de colaborar en su lucha por la mejora global del sector de la danza.

   Vocal

   Mercedes Recacha

   

2. Equip de treball

   Gerència

   Tracy Sirés Neal

   Vaig estudiar Ba (Hons) Arts Management a Londres, en l'especialitat de dansa i arts visuals. En la meva estada a Londres vaig exercir tasques d'informació i gestió en diversos espais culturals, com el British Museum, el Royal Albert Hall i la Tate Modern. Quan vaig tornar a Catalunya al 2002 vaig començar a treballar al Teatre de La Garriga, com a tècnica auxiliar de cultura, exercint des de tasques de producció i gestió fins a programació i comunicació. A finals de 2004 em vaig engrescar a coordinar el projecte '+ Públic' d'Accés Teatre, per al foment de públics als teatres del Vallès Oriental. Allà vaig tenir la oportunitat de fer estudis de públics i desenvolupar un treball de recerca molt interessant sobre les barreres d'accés que experimenten els joves adolescents al anar al teatre. A l'octubre de 2005 vaig començar a portar la direcció i gestió de l'Associació de Professionals de Dansa de Catalunya. En aquests últims anys he prestat especial interès en a la creació de públics i tinc la forta convicció que sense públic no hi ha dansa, no hi ha teatre, no hi ha art. Per a mi, centrar la mirada en el receptor em permet pensar en la gestió des del punt de vista de crear relacions amb persones. M'interessa crear vincles, m'interessa molt el treball en equip. M'apassiona la gestió del canvi, perquè penso que és un aspecte clau en la creació del futur, per això crec amb l'anàlisi i l'avaluació per construir un millor camí. Crec en el futur!!!!

   Coordinadora de projectes

   Sandra Bogopolsky

   El món de les arts escèniques m'ha apassionat des de sempre. Vaig estudiar Gestió Cultural i Ciències de la Comunicació a la Universitat de Paris. A continuació vaig fer un Màster en Gestió Cultural al centre EAC (Escola d'Economia, Art i Comunicació) de la ciutat. I mentre cursava la llicenciatura, vaig poder gaudir d'una beca Erasmus a la UAB, una experiència molt enriquidora i clau en la meva carrera universitària. Durant els estudis de Màster, vaig tenir la sort de poder treballar per a una companyia de pallassos, on em vaig encarregar de les tasques d'administració, de comunicació i de difusió. Tres anys més tard, encara enamorada de la ciutat de Barcelona, vaig decidir tornar per instal·lar-m'hi. Tot seguit vaig treballar un any al Departament de Producció de Marta Oliveres Management i Gestió Cultural. També he estat al Versus Teatre, a on vaig encarregar-me de la promoció i del desenvolupament dels públics. Des d'octubre de 2009, formo part de l'equip de l'APdC, a on sóc responsable de l'Àrea de Projectes. Estic molt il·lusionada i comparteixo els valors i les idees de l'associació. Crec que defensar els interessos dels professionals de la dansa és una bona manera per permetre que aquest art creixi i ocupi el lloc que es mereix a la nostra societat.

   Responsable de Comunicació

   Xènia Guirao

   Vaig estudiar Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i el postgrau de Periodisme digital UOC- El Periódico. Com a periodista he estat sempre vinculada al món cultural. He treballat al Canal Cultura de l'Ajuntament de Barcelona i m'he dedicat a la comunicació editorial durant gairebé tres anys. Paral·lelament he fet col·laboracions amb publicacions on-line, i amb publicacions especialitzades en dansa com la revista Susy Q. La meva passió per la dansa va començar quan tenia tres anys, de d'aleshores he pres classes de diversos estils de dansa i he estat professora de ballet i jazz-funky a dues escoles de primària. A l'Associació de Professionals de Dansa de Catalunya, on estic des d'octubre de 2008, sóc responsable de la comunicació i m'encarrego tant de la comunicació als mitjans com de l' elaboració de continguts de la nostra web.

   Atenció al soci i suport a l'oficina

   Gemma Daban i Aguilar