1  |  la burri  |  11/03/2008  |  19:01

El dinero que es el poderoso, es quien debe dar la cara en estos actos, es quien debe de alimentar a aquellos que dejan el sudor , la creación y su ilusión.
Aquellos que lo tengan, lo pongan sobre mesa y luego alguien que lo sepa disribuir y a la vez invertir en arte.

2  |  Maria  |  11/03/2008  |  19:01

Estic d'acord. És un tema d'inversió, però també de saber com i de quina manera s'ha d'invertir. Els diners no ho són tot. A vegades mal gestionats tampoc valen la pena. D'altre banda la proposta de fer una "oficina de gestió" crec que estaria bé...també dependrà de com es gestioni!

3  |  Ester  |  12/03/2008  |  11:19

La meva proposta, sé que potser és utópica o difícil, he estat dubtant entre l'oficina de gestió i l'espai de creació, i he arribat a la idea de la possiblitat d'un espai de creació amb oficina de gestió incorporada. Crec que hi ha dues cosetes a nivell de practicitat, per una banda, l'espai de creació és una qüestió d'espai físic, i l'oficina de gestió una qüestió més de professionals qualificats. Per tant, i dins d'aquest alderull mental, existeixen dues possibilitats: si escollim oficina de gestió, que aquesta també crei vincles amb llocs on ens poden oferir espais de creació, és a dir, vincular l'oficina com a pont per gestionar també els espais de creació, es dóna així un marge més gran i més ofertes per tots/es, és a dir, pensar en centres cívics, escoles, teatres... etc... etc..etc... si parlem d'un espai de creació, som bastants i per tant hauría de ser bastant gran, i l'oficina incorporada com a punt d'anclatge i referència, sé que això s'aproxima més a una institució... però per exemple a Lyon hi ha la casa de la dansa, no sé molt bé com funciona, jo em vaig imaginar que era un espai de creació i de gestió... bé, en tot cas són petites reflexions.

4  |  Maria VF  |  17/03/2008  |  08:53

Crec sincerament que no ens hem de plantejar d'escollir un tipus de plataforma i renunciar a les altres dues. Tant l'espai de creació, com el de gestió i el de producció són importants, simplement formen part de moments diferents en la cadena de la creació i difusió artística. Penso que primer és la creació, dotar d'uns bons espais públics d'assaig, que alhora siguin espais de trobada dels creadors i intèrprets. A partir d'aquí es pot dotar d'oficina de gestió i producció, paulatinament, si no, què faríem amb les creacions??? Totes tres són importants, no ens ho hem de plantejar de forma excloent. També vull afegir que quan parlem d'espai de creació hi hem d'incloure també la formació. Un altre tema: una part de la problemàtica bé del fet que moltes vegades els artistes han estat en espais de gestió, perquè no han pogut accedir a un bon professional de la gestió. Crec que l'artista ha de crear i interpretar que és el que sap fer, i malament si ha de malmetre el seu temps i energia per promoure la seva obra. Hi ha professionals de la gestió amb molta sensibilitat i coneixement del sector que es dediquen exclusivament a això i són ells els que han de cubrir aquests llocs, i hem de fomentar que hi puguin accedir, si fa falta mitjançant subvencions a les companyies per a que contractin gent professional per a les seves oficines. Ho dic perquè m'ha semblat llegir que es plantejava donar formació als creadors per a que puguin gestionar les seves creacions; això crec que seria caure en el mateix error. Per acabar: la dansa no ha pogut fer el recorregut que altres disciplines han fet pe`rquè en cap cas hi ha hagut com a responsable últim de programació d'un espai escènic públic un professional de la dansa, sempre ha estat un professional del teatre. Crec que un espai escènic s'hauria de co-dirigir artísticament per un director de cada disciplina.

5  |  Sonia GS  |  07/04/2008  |  11:06

Estoy de acuerdo con María VF. El problema de los coreógrafos-creadores emergentes, sin dinero y no hablo de compañías con , es que tienen trabajos hechos para mostrarlos y no tienen a nadie que haga la gestíón, la producción y sobretodo la distribución de este trabajo con continuidad.Si de verdad se nos quiere ayudar, pienso que habría que poner la atención en este eslavón perdido de la danza, el que impulsaría a gente con ganas y talento, para mantenerse a flote ellos solos mas tarde, pensando en la creación y no en la producción, que sería muy beneficioso para la calidad del trabajo y asi habría oportunidad también para los que no se saben vender y encambio tienen muchisimo talento para crear- coreografiar.